El dijous passat la comunitat universitària va poder gaudir del Concert de Benvinguda a la Universitat, un concert organitzat per la Universitat de València que va comptar amb els grups Crimentales, Supersubmarina i Manel, tots tres varen fer un magnífic concert . A més de ser una nit de trobada cultural no hem d’oblidar que també tenia un caràcter solidari i reivindicatiu, ja que un any més la universitat col·laborava amb la Coordinadora de ONGDs del País Valencià en la campanya Pobresa Zero.
No puc evitar fer un especial esment a tots els meus companys de Servei d’informació i dinamització de la Universitat, que eixa nit van estar treballant perquè tot isquera perfecte, com tampoc puc deixar de parlar d’ells… els Manel.
Manel és un “grupazo” català, del que cal ressaltar les seues cançons (lletres i música), el seu estil pop-cantautor-folk (no sóc un expert per a poder definir-los molt bé, però als que us agrada el grup o heu anat a algun concert de segur que sabeu del que estic parlant) i, evidentment, que és un grup que cantant en català han arribat a ser líders de vendes, ja no solament a Catalunya, Illes Balears i País Valencià, que per compartir una llengua no té per què sorprendre (o si, no sé), si no perquè han estat líders de vendes en tot l’estat espanyol. Va ser un concert divertit, on una de les coses més agradables per a mi va ser veure com tota una plaça saltava, ballava i cantava les cançons d’aquest grup. Conèixer-los després, ja que vaig tindre l’oportunitat, va ser la “guinda” de la nit.
Us deixe amb dos cançons:
– De una banda, una que m’encanta.
– I, d’altra banda, la cançó amb la qual van tancar el concert que va ser motiu de «bogeria» en la plaça.
Recomanat, molt recomanat aquest grup, així com anar a un concert d’ells.
Vivir es urgente 